El vol dels caderneres | F. Xavier Simarro

El vol dels caderneres

Una reseña de F. Xavier Simarro Montané

Abans de saludar a la Frida al primer capítol, un poema ens parla de fills, de pares, d’amor, d’esforç; en definitiva, de la vida. Clàudia Mollfulleda, l’autora, ha triat amb encert aquest poema de Khalil Gibran. Les dues estrofes finals són prou conegudes: “Tu ets l’arc del qual els teus fills, com fletxes vives són llançats”. Tanca el poema: “Deixa que la inclinació, a la teva mà d’arquer, sigui per a la felicitat”. Aquets final és una recomanació a no esguerrar la funció d’arquer. L’objectiu és la felicitat dels fills, costi poc o molt d’assumir per part dels pares.

La Frida fuig de la casa familiar (han equivocat la inclinació de l’arc) i a partir d’aquí la novel.la ens presenta una galeria de personatges i de situacions. Vint-i-cinc rostres i noms amb la corresponent motxilla personal (un passat, un present, i un futur en construcció).

Un futur conjunt és, precisament, el que es prepara dia a dia a Can Cadernera, una comunitat d’ocupes que acull a la Frida gràcies a en Roc, un ex-nòvio de la seva amiga Alba.

“El vol dels caderneres” de Neret Edicions, és una història ben escrita que va desgranant l’esforç personal i col·lectiu per a saber qui és i com vol avançar cada un dels protagonistes. Més enllà de les diferències i de l’aspecte extern de cadascú. Més enllà de les etiquetes que ens marquen i dels prejudicis que arrosseguem.

La novel·la és una teranyina, una xarxa de rostres, una xarxa de vides.

No som illes envoltades de soledat, ens ve a dir la història. Els caderneres s’obren a tothom qui en vol ser-ne membre. Es treballa el lideratge i la identitat de cadascú.

Frida, Roc, Èric, Dana, entre molts d’altres, han de tirar del seu propi fil vital per entendre qui és cadascú. Descabdellar el seu misteri. Afrontar el dolor corresponent. Emergir de nou. Entendre la seva posició en el respectiu sistema familiar.

La novel·la ens mostra com aquest periple dels diferents personatges, confluirà en la vida i el futur de Can Cadernera. La teranyina social es fa robusta quan els fils de cadascú són ben forts, per més que hagin estat a punt de desfer-se.

El perdó i la culpa fan acte de presència al llarg de la trama. I l’enamorament, i les escenes de parlar clar, malgrat costi. I l’amor de parella, trufat de la realitat de cada individu. Cal transitar per tota mena d’emocions per arribar a una felicitat madura, sense infantilismes. La galeria de rostres així ho mostra al llarg de la història.

Contempleu, gaudiu amb “El vol dels caderneres”, i, com llegim a la contraportada, descobrireu quin secret s’amaga rere el nom de Laura. Coneixereu també qui té “les butxaques plenes de temps”.

Feu silenci i llegiu. Un darrer apunt estimat lector: potser ets l’arquer o la fletxa. En tot cas, com ens diu Bert Hellinger a la solapa, es tracta de ser únics i vertaders.

F. Xavier Simarro Montané*

*Francesc Xavier Simarro (Barcelona, 1958)

És mestre d’educació especial, soci de l’AELC, de la Societat Coral “La Unió” de Cornellà de Llobregat i membre del col·lectiu Aut@rs de Cornellà.

Juny del 2016. Participa en el Cicle de lectures dramatitzades a la Biblioteca Marta Mata amb el seu relat Silencis del llibre col·lectiu Cornellà Eros. Producció de www.microcornellateatre.com

Autor de capçalera de la Biblioteca Marta Mata de Cornellà de Llobregat durant el període març/desembre del 2017 (recital El so del silenci, octubre del 2017)

Participa a la Setmana de la Poesia 2017 en un recital de l’AELC sota el títol “Per l’escletxa que ens fibla”. A Barcelona Poesia 2021 presenta el recital: Fràgil, la força d’un prematur.

És autor dels llibres: Poemes des de la vorera (Abadia Editors, 2005), La deriva del camí (Editorial Òmicron, 2008), La roda de l’afilador (Setzevents Editorial, 2010) Tocat pel temps (Setzevents Editorial, 2012), Passatger (STONBERG Editorial, 2014), Parèntesi (STONBERG Editorial, 2015), La vida està en perill (Edicions Tremendes, 2018) i Fràgil (edicions LA MICA). Està a punt de publicar el poemari “Udol” amb Neret Edicions.

Alguns divendres publica una paraula al diari Ara, secció @diccionara.

El febrer del 2015 és guardonat junt amb el seu grup Aut@rs de Cornellà amb el Premi Ciutat de Cornellà d’Humanitats.