Gemma Gelabert Gonzalo
Gemma Gelabert Gonzalo

Carregada de contradiccions, a voltes em menjo el món
mentre d’altres, les inseguretats em consumeixen.

Totes tenim dues cares.
Màscares.
En mi hi ha també dos ritmes. L’inestable constant canvi entre passió i desconsol. Entre radiar energia i llum, i enfonsar-se en un pou que veus molt fosc. Extrems amb pocs intermitjos. Contrasts quasi sense punts d’equilibri.
Inconstàncies espontànies.

Amb 16 anys (2002), vaig viure els primers brots psicòtics. Combinat de manies eufòriques i depressions. D’on després va sortir-ne el meu primer llibre: Somriures entre noies, d’emboscall.
Recuperació total, i nou anys experimentant la vida. Als 25 (2011), durant les mobilitzacions del 15M, van tornar les eufòries maníaques, amb ingrés psiquiàtric.
De nou, la vida se m’enfonsava després de veure la llum que semblava il·luminar-ho tot i posar-me grans solucions al davant.
Iniciar un viatge de recerca, després de deixar una bona feina (2012). Cerca d’un camí que s’adeqües més al que sentia.
Camino de Santiago, pel nord i volta pel francès. Caravana ciclo-activista (estiu 2013; ecotopiabiketour.net) i continuació sola durant any i mig. Vivint en comunitat rural en tornar (2014). Un any i mig de servei voluntari europeu EVS a Eslovènia, després d’un mes de voluntària als camps de refugiades de Grècia (primavera 2016).

Amb l’art sempre intentant brotar, com a essència interior.
Les dues rodes pedalades donant-me la força que m’acompanya per a seguir.
Respirant sempre que puc el verd pur dels boscos i muntanyes.

Publicacions relacionades