Creació col·lectiva d’una escola. De Heidi a Turó del Cargol

En prevenda

Les escoles, com els paisatges, no són totes iguals. Amb els mateixos elements, canviats, cada escola, com cada paisatge, té el seu tarannà, la seva bellesa, la seva eficàcia pedagògica.
Per crear l’escola Heidi des del no-res, ja en els primers dies vam trobar la manera de saltar les barreres naturals dels anys grisos d’un entorn polític, econòmic i social que encara ho tenia tot per fer, en plena dictadura i abans del Maig del 68.

S’havia de viure en castellà i vam parlar sempre català, i no vam obeir la lògica del creixement per fer negoci, perquè ens vam decidir a fer grups petits integrats al barri per satisfer les expectatives de les famílies i, sobretot, fer feliços al infants.

Al voltant de gairebé totes les iniciatives educatives s’imposava la competitivitat, i nosaltres ens vam fer col·laboradors exitosos.

Sense gaire espai ni mobiliari i sense padrins amb recursos econòmics, vam fer el que podíem amb el que teníem allà on érem, i ens en vam sortir.

Quan preparàvem els alumnes per fer l’ingrés de batxillerat d’aquella època i s’havien d’examinar en un institut públic, tothom aprovava! El barri ens tenia per referència a partir d’aquell moment.

Els exalumnes dels primers quaranta anys, comparteixen un sentiment comú i gaudeixen de dir: Jo també vaig anar a l’escola Heidi.