Ferro fred i altres contes sobre realitats singulars

Ferro fred consta de vint-i-dos relats de ficció, sortits de l’entorn laboral dels autors, en els quals la ment percebrà la realitat des de perspectives inusuals.

Les situacions narrades prendran rumbs sorprenents, inaudits, inimaginables, increïbles, i es viuran com a completament reals…

Un intent de llibertat creativa, d’aprehendre, de deixar-se emportar pel balanceig d’altres maneres d’estar al món, a través d’una mirada  que vol ser, sobretot, humanitzadora.

***

Aquest és un recull de contes i il·lustracions que hem fet tres companys d’un mateix centre educatiu. Tres companys de tres generacions i tres experiències diferents que som mestres del Centre d’Educació Especial Vil·la Joana*, un centre centenari avesat al treball amb la malaltia mental.

Als tres ens agrada escriure i, malgrat que algú de nosaltres ja té alguna publicació literària, aquesta ha estat una experiència nova, rica i divertida per a tots tres. De fet, essencialment, ens ho hem passat bé fent-ho i ha servit per retrobar-nos amb la malaltia mental des d’un punt de vista ben diferent del professional.

«Vaig empunyar el ganivet platejat i vaig trencar la punta de l’ou. Després vaig deixar el ganivet i el vaig mirar.  Vaig intentar pensar perquè abans m’agradaven tant els ganivets, però la meva consciència es va alliberar de la soga del pensament i es va gronxar, com un ocell, enmig del buit ».

Sylvia Plath (La campana de vidre)

Un intent de llibertat creativa, deixar-nos emportar pel balanceig d’altres punts de vista i maneres d’estar al món, menys tècnics i més humans. Crear ficció de situacions properes per escoltar la veu dels nostres personatges, sempre des del respecte.

Teniu a les mans un llibre que es vol expressar amb paraules i collages unes percepcions de les realitats ben diferents de les que en diem habituals. Una experiència que parteix d’una necessitat individual de comunicar tot allò que la feina diària ens remou per dins, que es fa col·lectiva compartint la nostra necessitat d’exterioritzar-ho amb totes vosaltres.

La majoria dels textos estan basats en experiències d’escola, però no tots. No hem volgut canviar l’estil ni la llengua de cada un dels relats, ja que perdria tot el sentit amb què van ser fets.

Pel que fa a les il·lustracions i collages, la seva creació ha anat en paral·lel als escrits. Hem escollit el collage perquè ens permet expressar la fragmentació dels nostres protagonistes: retalls de vida, parts de paisatges quotidians, unes sobre les altres, teixint un nou contingut. Alguns relats estan il·lustrats amb fotografies o dibuixos. També a la part visual hi hem encaixat les nostres visions i maneres de fer.

Esperem que la lectura d’aquest llibre ens ajudi a entendre situacions ben complexes i a superar els estigmes i rebutjos que han d’enfrontar molts dels i les protagonistes de relats com aquests.

LES AUTORES

Som tres mestres que hem viscut l’experiència de treballar en els límits que ens han  proposat els alumnes amb trastorn mental al CEE Vil·la Joana* de Barcelona

Laura Robles (Barcelona, 1985) és mestra i artterapeuta, col·labora amb altres docents que treballen amb alumnat amb trastorn mental a centres ordinaris.

Joan Tort (Olèrdola, 1970) és psicòleg i mestre. Porta més de vint anys treballant amb trastorn mental. Ha publicat altres obres en altres àmbit literaris.

Enric Font (Barcelona, 1962) és mestre i pedagog vinculat a l’educació de persones amb trastorn mental des de fa més de vint-i-cinc  anys.

*El CEE VIL·LA JOANA

El CEE Vil·la Joana és un Centre centenari que lligat a l’Ajuntament de Barcelona s’ha especialitzat en l’atenció a nenes i nens afectats d’algun trastorn mental greu. La feina consisteix en donar suport de salut mental a infants i joves, i també a les seves famílies, dins l’àmbit escolar.  S’articula  així  un projecte no sols educatiu sinó també  terapèutic per atendre la diversitat de necessitats que presenta la població atesa.

El treball a Vil·la Joana ens ha despertat una certa sensibilitat per les realitats, els estigmes, les dificultats socials que han de passar els infants, joves i adults afectats d’alguns trastorn. Així com constatar com de prop estem de passar circumstàncies semblants o properes a la vida de cadascun de nosaltres.