El pis. Bojos, bojos, bojos…

Amics, companys, amors, familiars pròxims, malalts mentals i situacions molt diverses, conformen el rerefons d’un procés psicològic particular. Contradiccions i incoherències personals teixien els fils d’una conspiració imaginada en un deliri paranoic.
La tensió pujava i la corda s’havia de trencar.
Rebel·lia omnipotent i excèntrica. Viure era arriscar. El perill es perfilava en la imatge clara i brillant de la llibertat somniada i, alhora, amenaçada.
Vull que es coneguin els seus esforços per donar llum.
Vull trobar la llum que buscava.
Vull encomanar la seva il·lusió per la vida.
Vull aprendre dels seus errors i del coneixement que va adquirir amb l’experiència.
Vull desenterrar el que la incomprensió va deixar segellat en un quartet petit, interior, amb finestra al celobert, d’un pis de l’eixample barceloní.
Perquè soc testimoni d’un esforç ignorat de desesperada lluita per la pau i l’harmonia social, en vull ser còmplice.
Vull desenterrar un silenci forjat amb crits i angoixa.
Vull desenterrar un silenci antic i fer-ne música.
Escolteu-lo.