Creació col·lectiva d’una escola. De Heidi a Turó del Cargol

El curs escolar 1964-65, la iniciativa d’una mestra, la Magda Escarré, esdevingué en la creació de l’Escola Heidi al barri de la Salut de Barcelona.

El traspàs d’una acadèmia anomenada Heidi a tocar del Parc Güell, a l’avinguda Coll del Portell, 92, va oferir a la Magda la porta d’entrada al desenvolupament del seu somni, i fou el tret de sortida d’una aventura pedagògica els fruits de la qual s’estenen als nostres dies, amb la continuïtat de la que fou l’escola Heidi en l’escola pública Turó del Cargol.

Quatre testimonis dels primers anys de l’Escola Heidi van prendre la determinació de fer la recerca necessària per escriure’n la crònica dels primers quaranta anys, que es recull en aquest llibre juntament amb els testimonis d’alumnes, pares i mares, mestres i altres persones i entitats vinculades al procés.

Les escoles, com els paisatges, no són totes iguals. Amb els mateixos elements, canviats, cada escola, com cada paisatge, té el seu tarannà, la seva bellesa, la seva eficàcia pedagògica.
Per crear l’escola Heidi des del no-res, ja en els primers dies vam trobar la manera de saltar les barreres naturals dels anys grisos d’un entorn polític, econòmic i social que encara ho tenia tot per fer, en plena dictadura i abans del Maig del 68.

S’havia de viure en castellà i vam parlar sempre català, i no vam obeir la lògica del creixement per fer negoci, perquè ens vam decidir a fer grups petits integrats al barri per satisfer les expectatives de les famílies i, sobretot, fer feliços al infants.

Al voltant de gairebé totes les iniciatives educatives s’imposava la competitivitat, i nosaltres ens vam fer col·laboradors exitosos.

Sense gaire espai ni mobiliari i sense padrins amb recursos econòmics, vam fer el que podíem amb el que teníem allà on érem, i ens en vam sortir.

Quan preparàvem els alumnes per fer l’ingrés de batxillerat d’aquella època i s’havien d’examinar en un institut públic, tothom aprovava! El barri ens tenia per referència a partir d’aquell moment.

Els exalumnes dels primers quaranta anys, comparteixen un sentiment comú i gaudeixen de dir: Jo també vaig anar a l’escola Heidi.