Home de missa

Epíleg [fragment]

Nosaltres som d’eixe món i el jo fa por. Amb apassionament, en la travessia del femer la merda hi és per tot i s’acompanya, Amor, de sexe; endreçat en calaixeres tristes, col·locat en l’habitació d’un suburbi cartogràfic, o estancat en aigües de litúrgies buides, i tot s’acaba perquè ja ha començat. L’ascle, negat de gris dol i dol perquè quan jugues aigua el temps rota i fa vomitar les rutines i cada un dels seus preceptes imaginats i sentenciats, per exemple, per gent súper superba.
L’AMOR està endreçat alfabèticament. Noto el teu no-Tu i és un desconsol aquest sempre impossible. Un servidor ha caigut i ha quedat estabornit al sotabosc d’ortigues i fang com a bon purí i representant passat de l’adolescència. Cap endevinalla, i cap a agostejar la por, amb ella i en ella a la saleta d’espera dels dies líders: polític, camell, barricada, policia i jo compro més perquè soc l’únic que no porta disfressa i aquest somni és infal·lible.
[…]
Però a distància, a les margeres, a on s’atura la fe, ens compensen la bellesa i les celebracions dolces dels mediocres, que amb la pell de formigó fem AIXÍ amb el cap del sí, per ser el somniador nu d’un femer que fermenta fins a la sopa.