Estat d’exili
| Autores | Judith Cobeña Guàrdia y Manel Anoro |
|---|---|
| Portada | Ver portada |
| Any | 2022 |
| Idioma | Català |
| Encuadernación | Rústica amb solapes |
| Nº de páginas | 96 |
| ISBN | 978-84-125000-3-5 |
Menu
10,00€
Esgotat
Estat d’exili
L’exili és un tema recurrent, sempre present en la Humanitat. Som fills i filles de l’exili, del caminar errant buscant un millor lloc on deixar descansar els ossos i l’esperit, en cerca permanent de terres on plantar llavors que acabin nodrint als nostres. L’exili és la gran metàfora del que som com espècie: animals que caminen, moltes vegades sense rumb, però sempre amb esperança.
«L’exili és un estat, un estat d’alerta permanent, un estat on viure compromesa amb la realitat del lloc on soc, de la gent amb qui comparteixo silencis, riures, estimes o indiferència.»
L’exili actual de tanta gent arreu del planeta és un interrogant a les fronteres mentals i a les dibuixades per polítics i economistes als mapes, mapes que coneixem i que canvien, no pas segons els desitjos de benestar de la gent, sinó segons l’ambició d’unes poques persones: tenen nom i són molt poques. Les deixarem guanyar? Sempre? Generació rere generació?
«L’exili és una idea que m’habita i que vull compartir.»
El pròleg és d’Eduard Carbonell i Esteller
Judith Cobeña Guàrdia
Nascuda el 21 de desembre del 1960 a Sant Just Desvern, filla d’una empordanesa i d’un santjustenc fill d’immigrants castellans. Formada a la UAB com a traductora, a la UB per gestionar i dirigir serveis socials, adquireix coneixements d’infermeria en atenció a persones que viuen amb VIH a l’Hospital de Sant Pau i ha fet ballet, teatre, música ha cantat a l’Orfeó Enric Morera, ha tingut llibreria, sala d’art i les ha passades magres a temporades a l’atur, batallant contra el càncer o la mandra de la seva tiroïdes. Adora el mar. Ha publicat els poemaris Arrossegant l’Amor, Res en Ratlla, la novel·la Després de la Batalla (amb J. Torrent+ J. Andreu Pérez Mingorance), la biografia de Núria Orriols Niubó, Una vida ben trenada.Ha viscut a l’estranger, sempre disposada a viatjar. Rochechouart, Zürich, Venezia, Grècia, Mèxic, Nova York, Nicaragua, l’Illa de Gorée i Hong Kong són territoris on tornar. Ara viu a cavall entre l’Empordà i el Berguedà. És sociable i esquerpa a parts iguals. Descreguda tot i que fidel als fils invisibles que provoquen que sempre torni, sempre trobi sabateta de son peu en el moment més inesperat. La paraula en totes les formes la fan com és, tendra i insuportable, provocadora i covarda, valenta i fugissera, contradictòria com el temps que ens habita.El seu ADN diu que està conformada així: 54% Ibèrica, 16,5% Escandinava, 16,50% Sarda, 9,6% Italiana, 3,4% Jueva asquenazita. L’exili és un estat.Si voleu contactar amb ella jcobegua@gmail.com.Manel Anoro
Va néixer a Barcelona un dia de març del 1971. És company, enamorat, amic, fill, pare i, també, metge de família.Compagina el seu ofici amb el teatre a la Companyia La Trifulga dels Fútils i organitza, des de fa set anys, l'Altre Festival d'Arts Escèniques i Salut Mental.Des de sempre li ha agradat dibuixar.
