Títera

Títera ens endinsa en els paisatges de la infantesa, la petjada dels qui ens han precedit, la fragilitat del cos, la força de la comunitat i el diàleg constant amb la natura. Amb una prosa despullada i plena d’humanitat, l’obra fixa allò que el temps esborraria, donant veu als instants que mereixen perdurar.

El títol beu d’un dels significats tradicionals a Mallorca de la paraula títera: un moviment sobtat en què es fa una volta tot saltant. Com aquest gest imprevisible, el llibre juga amb la reinterpretació de la quotidianitat, amb l’epifania que neix de la sorpresa i del gir inesperat en els records i les experiències.

Aquesta és més que una narració: és una mirada insubmisa a l’existència, una reivindicació de la paraula pròpia i una afirmació rotunda que la perifèria esdevé centre quan la vida s’hi viu sense concessions.