2.300 preguntes per a tu i la teva acció en els àmbits social, educatiu i artístic

Quan he estat conscient que les noves metodologies, paraules i pedagogies modernes així com les polítiques educatives, socials i culturals no són reeixides o transformadores en si mateixes sinó que depenen —en gran manera— del professional o col·lectiu que les encarna, he començat a mirar-me a mi mateix de manera radical.

La nostra acció política resideix i es produeix —essencialment— en les estructures (digues-li cos, digues-li organització) del nostre fer, però, com diu val flores (2016), el problema és «que estem atipades de teoria queer i de narratives radicals o desobedients, mentre que els nostres cossos i organitzacions es desfan en la competència, l’ego, el càlcul de rendibilitat del discurs, l’acceptació complaent de les regles de joc institucionals, i en activismes que propaguen polítiques de coneixement de biaixos autoritaris que repliquen les regles academicistes del saber, així com el seu ordre meritocràtic i racista». Oleeee!

Com puc alterar i atordir els models dominants de producció d’identitat?
Com puc mostrar l’artificialitat de la meva identitat?
Què és el que se li suposa a una educadora?
Què produeix la suposada veritat identitaria de l’educadora en el meu cos?
QUÈ PUC FER JO PER DESVIAR-ME DE LA NORMA?

Sense gaires més pretensions que desplaçar-te, ampliar-te o que deixis la teva feina, en aquest text faig preguntes. Preguntes per corrompre. Preguntes per acompanyar-te. Preguntes per a mirar a altres llocs o, en definitiva, preguntes per a trencar hàbits instaurats en la teva manera de fer.